Us presentem uns materials que tenen un doble objectiu: trencar tòpics respecte del continent veí i apropar dues comunitats que estan necessitades de crear més lligams per a compartir història, costums, música, gastronomia i proximitat entre molts altres aspectes. 

Tanmateix, són dos veïns, Àfrica i el País Valencià, que han estat allunyats tradicionalment i la prova més evident és que ens coneixem poc i sabem uns d’altres. 

Els recursos que us oferim no solucionaran tots els problemes, però sí que intentaran aproximar-nos i, sobretot, d’una manera agradable. De fet, a la majoria de persones que els preguntem per les distàncies amb Àfrica les augmentarà, mentre que els reduirà si estan referides a Europa. 

Com ens ha demostrat la Geografia de la Percepció i del Comportament (CAPEL, 1973; RAMIRO, 1998; MARRÓN, 2013), tenim uns mapes en la ment que no s’ajusten molt als reals i que depenen sobretot de factors vivencials i experimentals.

No ha estat un camí fàcil la confecció del material didàctic, però molt més complicat ha estat la gravació en valencià de les històries per part de persones vinculades amb el continent africà. Ha estat una heroïcitat i un exemple admirable per a tots els indígenes valencians i valencianes. 

En el camí, han quedat companyes i companys que no han pogut, ONGs que s'han desvinculat sense cap explicació del projecte, d'altres que han estat sobrepassades per un temps que corre veloçment i no els ha donat temps, d'altres que sempre diuen que si però de vegades passen problemes que no volem...

Com ja hem demostrat en anteriors investigacions (RAMIRO, 1995) la percepció de les distàncies al continent africà es duplica. De fet, entre València i Alger hi ha una separació de 440 km en línia recta, mentre la mitjana aritmètica de tots els entrevistats l’allunya fins als 855 km. Mentre que en els casos de Nàpols i Lisboa, la redueix, acurtant-la. 

En aquesta ocasió, hem preguntat a 400 persones de tot el País Valencià que ens digueren tres paraules sobre Àfrica. La mostra l’han format grups de persones de les comarques del nord, centre i sud; de primària, secundària, universitat, EPA i adults en general de diferents professions; i tant autòctons com un important grup d’africans. Del total de les 1.185 paraules recollides, les més repetides fan referència a pobresa i fam en els aspectes negatius, potser junt amb ambient càlid. En la part positiva destaquen els animals i la natura en general, i els diferents entorns paisatgístics: desert, sabana, selva.

Tanmateix, si focalitzem l’anàlisi únicament amb les respostes que aporten els africans, la diversitat és molt major. Tot i ser persones que majoritàriament han vingut per necessitat i reconeixen les penúries dels seus llocs d’origen, proliferen un mosaic de paraules que van des de l’àmbit familiar al d’altres relacionades amb la cultura i els costums. 

És un tema llarg i complex que excedeix els límits d’aquestes línies, però que volem destacar per: 

1. Oferir un model senzill, dir tres paraules sobre un tema, per a poder traure després molta informació interessant. 

2. Mostrar com la percepció majoritària de «pobresa» d’un continent està molt arrelada quan Àfrica és possiblement el continent més ric amb unes reserves increïbles de molts productes. 

3. La necessitat de confluir la comunitat receptora amb la comunitat nouvinguda per a establir relacions que beneficaran totes dues.

Grup d’Innovació Educativa en Ciències Socials (DIMPA) de la Universitat Jaume I de Castelló ha creat diversos materials didàctics que tenen com a propòsit trencar tòpics respecte al continent africà i apropar-nos amb la creació de lligams per a compartir història, costums, música, gastronomia i proximitat. 

La publicació forma part del projecte «Àfrica dona molt de joc» promogut per l’Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat i l’Observatori Permanent de la Immigració de l’UJI.

Els materials didàctics han estat desenvolupats pel divulgador científic i sènior de l’UJI Enric Ramiro Roca; professorat de l’Àrea de Ciències Socials; els docents Sara Prades Plaza i José Vicente Gil Noé, que també són membres del grup DIMPA; la professora de Matemàtiques en l’EPA d’Alzira Pilar Gandía Esteve i l’escriptora i professora d’anglès de l’EPA de Torrent Irene Lado Monserrat.

Aquesta nova eina didàctica està integrada per un fullet que serveix d’introducció a la imatge que tenim sobre Àfrica amb l’anàlisi de les respostes d’una enquesta en què s’ha demanat a 400 persones de tot el país que digueren tres paraules sobre el continent africà; un planisferi en la projecció de Peters que respecta la grandària dels països i continents, cedit per la Coordinadora Valenciana d’ONGD; un joc matemàtic que reuneix imatges, algunes sorprenents, del continent, i un conjunt de 12 microrelats on es barregen poblacions valencianes i africanes i on  apareixen aspectes culturals, geogràfics i gastronòmics rellevants d'ambdues cultures. A més, tenen com a finalitat difondre un missatge que afavorisca el coneixement i la tolerància cap a altres cultures o religions, així com promoure la igualtat de gènere i el respecte per altres orientacions sexuals.

El material, que es pot consultar a la Biblioteca de l’UJI i en totes aquelles que hi tenen conveni de col·laboració, pretén crear lligams entre la comunitat valenciana i l’africana, alhora que dona una nova imatge del continent empobrit, que en realitat és dels més rics. 

Els àudios estan gravats en valencià per africans i afrodescendents de diversos països que donen un exemple d’interculturalitat i estima pel territori, alhora que es barregen patrimoni i costums. 

Són enregistraments d’uns cinc minuts de durada a través dels quals podem gaudir de les històries i conèixer poblacions valencianes i països com ara la República Malgaixa, Sudàfrica, Etiòpia, Senegal, Benín, el Sàhara, Camerun, Ghana o Marroc, entre molts altres. 

El material està adreçat a un públic intergeneracional i es pot reproduir a través d’entitats culturals i socials que ho sol·liciten. També disposa d’un material complementari per als centres educatius. 

El material, com ja saps, consta d'un fullet informatiu on es fa un resum de la investigació que hem fet a través de més de 400 persones de tot el País Valencià (entre ells un centenar d'africans) sobre el continent, un joc matemàgic amb 16 imatges per a trencar tòpics, un mapa en projecció Peters en A2 (regal de la CONGD valenciana) i un llibret amb 12 històries on es barregen poblacions i patrimoni valencià amb països africans.

A més, hem aconseguit gravar aquestes narracions més una de regal en àudios. Tot el conjunt està a disposició gratuïta de col·lectius que ho sol·liciten.

Són diversos els materials que conformen el projecte ÀFRICA DONA MOLT DE JOC: 

1. En primer lloc, una breu introducció a la imatge que tenim sobre Àfrica. Hem dissenyat una pregunta que hem fet a una mostra de persones de tot el País Valencià perquè contestaren a una senzilla qüestió: «Digues tres paraules sobre Àfrica». Hi ha participat un total de 400 persones i ha servit per a aproximar-nos la imatge que tenim sobre aquest continent tan proper i tan llunyà al mateix temps.

2. En segon lloc, adjuntem un planisferi en la projecció de Peters que respecta la grandària dels països i continents, malgrat que deforma la seua silueta. Ha estat possible gràcies a la col·laboració de la CVONGD-PV que els ha cedit gratuïtament. També disposa de material en línia per a treballar els mapes: https://rubik.cvongd.org/ 

3. El tercer material és un joc matemàgic que reuneix diverses imatges del continent africà: quatre personatges, quatre paisatges, quatre monuments i quatre plats de gastronomia popular. S’ha confeccionat basant-se en moltes opinions amb un equilibri entre figures conegudes que servien de connexió i altres sorprenents. Per a més informació es pot consultar una baralla de cartes (RAMIRO i PRADES, 2016). 

4. El quart recurs són un conjunt de 12 microrelats originals on es barregen poblacions valencianes i països africans i que mostren una mínima part del ric patrimoni tant material com immaterial que tenim i compartim.

Fes clic en la imatge de baix per a obrir i descarregar les targetes

On està el secret?

Fixa’t en la part superior dreta de les cartolines. Veuràs que tenen uns puntets i a l’extrem, són de color groc. Ells et diran l’ordre. Els demés no han de saber res d’això, ni tu comentar-ho, perquè ací està el secret. Veuràs que la primera te un puntet groc, la segona dos, la tercera tres i la quarta, quatre. Per darrere estan les que tenen cinc, sis, set i vuit, però això no és important. Ordena les quatre primeres.

Has de tindre molt en compte l’ordre a qui li ensenyes cada cartolina. Si li has ensenyat a una persona la cartolina que te un puntet, quan li dones la volta a les cartolines i ell assenyale on  ha vist la imatge, serà la primera de l’esquerra. Si li has ensenyat a una persona la cartolina que te dos puntets, quan li dones la volta a les cartolines i assenyale la cartolina on ha vist la imatge, serà la segona de l’esquerra. 

Si li has ensenyat a una persona la cartolina que te tres puntets, quan li dones la volta a les cartolines i assenyale on ha vist la imatge, serà la tercera de l’esquerra. Conseqüentment, si li has ensenyat la cartolina que te quatre puntets, quan li dones la volta a les cartolines i assenyale la imatge, serà la quarta de l’esquerra.

Exemple:

Juguen tres: Biel, Guiu i Raquel. Biel pensa en la Sabana, Guiu en les muntanyes nevades, i Raquel en la Madrassa. El mag recull les quatre cartolines, les dona la volta dissimuladament, les barreja i comença a mostrar una a una. Mostra una i pregunta: Algú veu la seua imatge?

Si el que respon és Biel, serà la primera situada en la part superior a l’esquerra, si és Guiu, serà la segona situada en la part superior dreta, i si és Raquel, serà la tercera situada en la part inferior esquerra.